Esperó Màgic a la Prenyada

Com diu en A.G. Picazo al seu llibre “uno de los más preciosos itinerarios de Sant Benet, así que no tiene este mágico nombre en Vano”. Deliciosa via, envoltada de les agulles més contundents de Sant Benet, vertical i exigent, assegurada de tal manera que la següent expansió mai està massa aprop, farcida de còdols cantelluts que ens animen a seguir endavant, zigzaguejant per les plaques i jugant amb l’equilibri… Què més es pot dir d’aquest tresor amagat a la nord de la Prenyada? Imprescindible.

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i de seguida passarem per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de l’esquerra (que porta a l’ermita de Sant Salvador). Quan siguem a l’alçada de la Xirimoia agafem la canal que puja deixant la Xirimoia a la nostra dreta i en tendència a l’esquerra arribem fins el vessant nord de la Prenyada. Per arribar al peu de via haurem de pujar a un bosquet que hi ha a un contrafort a la part esquerra de l’agulla. Hi accedim pujant per una empinada canal que ens mena al peu de la fissura inicial de la entrada original de la Cerda-Pokorski. Un cop allí flanquegem cap a l’esquerra fins arribar al replà on comença la via.

L1(V)

Ens elevem recte amunt per terreny fàcil per anar a caçar la primera expansió de la via. Un cop xapada iniciem un flanqueig cap a la dreta per anar a buscar una fissura evident que puja recte amunt. Al final del flanqueig trobarem el següent punt d’assegurança. Seguim ara per la fissura, on trobarem un parell de claus i on a més podrem llaçar una savina i ,si creiem necessari, acabar de reforçar la protecció amb algun friend mitjà o tasco. Seguim per la fissura fins que aquesta convida a sortir a la placa de la dreta. Haurem de continuar en diagonal, fins que al mig de la placa trobem una expansió. Ara només ens restaran uns pocs metres fins la reunió, que es troba emplaçada a una fissura que hi ha més a la dreta. 30 metres, 3 expansions i 2 claus.

L2(V+)

Veurem una expansió uns metres per sobre de la reunió, però aquesta no pertany a la nostra via. Sortim per la dreta de la reunió en diagonal, sobre una placa que cada cop es va posant més vertical i on la qualitat de les preses també va en augment. El pas clau del llarg es troba entre la segona i la quarta assegurança, on la verticalitat és absoluta i les preses ens faran anar fent ziga-zagues per anar guanyant metres. A partir de la quarta assegurança el terreny es torna una mica menys vertical, però la qualitat i la quantitat de les preses continua essent òptima fins que arribem a la reunió. 30 metres, 6 expansions.

L3(V)

La sortida de la reunió és vertical i amb presa, però exposada fins que arribem al primer punt d’assegurança. A partir d’aquí anem en lleugera tendència a l’esquerra per després tornar a anar en diagonal a la dreta fins guanyar la reunió. En aquesta tirada podem llaçar merlets si trobem algun tram una mica exposat. És possible enllaçar aquest tram amb l’anterior per evitar el factor 2 de la sortida de la tercera reunió. 20 metres, 3 expansions.

L4(V+)

Iniciem la tirada sortint de la reunió recte amunt cap a un pont de roca. Un cop encintat el pont de roca seguim una mica més amunt i després flanquegem cap a la dreta per anar a buscar la primera expansió de llarg. Un cop xapada l’expansió seguim recte amunt, per terreny vertical i amb molt bon cantell. Trobarem un altre punt d’assegurança, però abans haurem pogut col·locar, si volem, un bon friend mitjà. De la segona expansió fins a la reunió encara queda un tram vertical on podem llaçar algun merlet. Al recuperar al segon és important que no el duem molt just fins que no arribi a la primera expansió, ja que per contra podria desequilibrar-se i fer un pèndol important. 20 metres, 1 pont de roca i 2 expansions.

Descens:

Des del cim de l’agulla fem un ràpel per la vessant nord-oest (25 metres) que ens deixa a una canal. Seguim la canal fins arribar a un coll. Des del coll baixem cap el sud seguint un corriol (hi trobarem un tram equipat amb corda fixa per descendir una canal) que al cap d’uns minuts ens deixarà a un nou corriol més fressat, que duu al refugi.

El que més m’ha agradat:

• Roca sensacional.
• Grau relativament suau donada la verticalitat del tema.
• Equipada per fer escalar. Si dubteu seguiu amunt, sempre hi ha cantell!!

El que no m’ha agradat tant:

• Que només tingui 100 metres.